Continuant amb el tema de les revistes en català, i els seus problemes de difusió i distribució, és evident que hi ha altres aspectes a considerar a part de la seva presència als quioscos i llibreries. A qualsevol país europeu, per més que tingui una llengua amb un nombre important de parlants i per tant de possibles lectors i una legislació clarament favorable, es prenen mesures dràstiques per tal d'assegurar una determinada literatura que altrament, seguint les lleis del mercat, quedaria en la marginalitat. Les biblioteques públiques, per exemple, són proveïdes de llibres i publicacions considerades d'interès, al marge de la seva rendibilitat comercial, o en aquest cas dels nombre de lectors que pugui arribar a tenir en una biblioteca. I aquesta ja és una forma de donar suport i fer viable publicacions especialitzades que per sí mateixes no serien rendibles.
Doncs, bé. Això que és normal que es faci a Espanya, a França, a Anglaterra o a Itàlia, on no pateixen excessivament per la supervivència de la seva llengua i on les publicacions especialitzades tenen un mercat potencial molt més ampli, aquí sembla que s'hagi de fer amb comptagotes i encara amb por de ser acusats de no sé què. Per exemple, segons els directori de la Generalitat, a Catalunya hi ha més de 300 biblioteques públiques; a part que es podria considerar la possibilitat de buscar acords per incloure també biblioteques d'altres administracions, institucions o Fundacions, així com les biblioteques d'altres territoris dels països Catalans, i les principals biblioteques d'àmbit europeu, per exemple. Per a moltes revistes (algunes, molt comptades, ja arriben a través de subscripcions a algunes biblioteques), incrementar les subscripcions en 300 exemplars més, a part de l'efecte difusor que representaria que els usuaris les trobessin habitualment a les biblioteques, seria un suport important que en facilitaria la seva viabilitat econòmica.
I encara un altre camp a explorar seria el de la distribució en determinats despatxos professionals. Sovint, quan anem a la consulta privada d'un metge, d'un advocat, d'un gestor, etc. trobem a la sala d'espera unes revistes insòlites, d'interès més que dubtós, però això sí, gaire bé sempre només en castellà. I és que hi ha empreses especialitzades en proveir aquests professionals de tot tipus de publicacions, sense importar massa del seu contingut. Sigui a través dels col·legis professionals, sigui a través de les empreses de distribució especialitzades, sembla que hi hauria un ampli marge d'actuació per part del govern.
