Pàgines

dissabte, 12 d’abril del 2008

Zaragoza, pel dret a decidir

Tots tenim clar que dins del PSC conviuen sensibilitats diverses, des de sectors socialdemòcrates i neoliberals a esquerranosos que aixequen el puny en els mítings, des de catalanistes (i perquè no, sobiranistes) convençuts fins a espanyolistes recalcitrants. I José Zaragoza, probablement, el situaríem entre aquests darrers. Però, el que són les coses, tot d’una surt amb un estirabot que ja ens hauria agradat veure i sentir de la boca dels més independentistes. A Madrid que diguin el que vulguin, però ells, ha dit el secretari d’Organització del PSC, tiraran endavant les obres de transvasament del Segre, i a veure si gosen després tancar-los l’aixeta.

Personalment, estic en contra del transvasament del Segre, però aplaudeixo que la decisió que prengui el Govern català sigui per criteri propi i no condicionat pel que diguin a Madrid. Ja he dit en alguna altra ocasió que el dret a decidir inclou, lògicament, el dret a equivocar-nos o a fer espifiades com aquesta. Faltarà veure si el Govern català assumeix aquest posicionament de José Zaragoza, però em semblaria d’una coherència nacional impecable, que ja m’agradaria haver vist altres vegades en Consellers que es vanten del seu independentisme. No entenc com Ramon Espadaler, antic Conseller de Medi Ambient de l’època convergent, pot criticar aquesta actitud qualificant-la de poc seriosa i d’irresponsable; no deu recordar que en d’altres ocasions (poques, per cert) el Govern Pujol també va optar per tirar pel dret, exercir el dret a decidir, prescindint de si ho aprovava el Govern espanyol (l’inici de les emissions de TV3, per exemple).

Puc criticar la mesura del transvasament del Segre, però no que el Govern exerceixi com a tal i prengui les decisions que cregui oportunes per a Catalunya sense esperar el vist-i-plau de Madrid. Els qui creiem no només que tenim dret a decidir el nostre futur sinó que ens cal exercir-lo, podem dir a José Zaragoza: Benguingut al club!