Milers de ciutadans van sortir ahir al carrer per protestar per la massacre que l’exèrcit d’Israel està infringint sobre el poble palestí. És una vergonya el que la comunitat internacional està permetent, no pas amb passivitat sinó amb complicitat. No es tracta ara de dilucidar el nivell de criminalitat de Hamàs, sinó que l’actuació de l’exèrcit israelià, seguint les ordres del seu govern, és d’un nivell de criminalitat molt superior. Tant se val si eren 30 mil o 300 mil els manifestants a Barcelona; el cas és que hi ha molts ciutadans que, en contrast amb l’actitud dels governants, estan en contra de la violència i del genocidi.
Quan, ara fa uns dies, Joan Tardà reclamava del Govern espanyol una condemna inequívoca de l’actuació de l’exèrcit israelià, vaig pensar que la mateixa reclamació la podia fer al Govern de la Generalitat, del qual en som copartíceps. Pero va ser Lluís Llach qui en el discurs del final de la manifestació d’ahir va recordar que fa ben poques setmanes el Vicepresident del Govern i el Conseller Huguet havien fet un viatge institucional a Israel. Sincerament, em va semblar excessiu, en el discurs de Lluís Llach, vincular aquell viatge institucional dels dos Consellers d’Esquerra amb un hipotètic suport a la política agressiva d’Israel. Però no deixa de ser cert que des d’ERC no s’ha fet tot el que caldria perquè la Generalitat tingués una posició clara sobre el tema; i de fet, hem sentit paraules de condemna més dures de la boca de Zapatero que de Montilla.
Repeteixo que em van semblar excessives les paraules de Lluís Llach, que no sé si llegia un text propi o de les entitats organitzadores. Però no deixa de ser certa aquesta contradicció permanent que vivim a ERC. Com a Govern, i més essent socis minoritaris, ens veiem obligats a ser molt pragmàtics, massa, a ser moderats en excés i, en definitiva, a caure en les mateixes servituds que la resta de partits de govern. Però com a Partit continuem fent les proclames enceses i radicals que es contradiuen amb el que fem des de les institucions. I no em queixaria tant d’aquestes contradiccions com que després pretenguem presentar-nos com un partit diferent i carreguem contra altres forces polítiques que, al capdavall, fan el mateix que fem nosaltres. Almenys, quan ens trobem amb la responsabilitat de governar.
Quan, ara fa uns dies, Joan Tardà reclamava del Govern espanyol una condemna inequívoca de l’actuació de l’exèrcit israelià, vaig pensar que la mateixa reclamació la podia fer al Govern de la Generalitat, del qual en som copartíceps. Pero va ser Lluís Llach qui en el discurs del final de la manifestació d’ahir va recordar que fa ben poques setmanes el Vicepresident del Govern i el Conseller Huguet havien fet un viatge institucional a Israel. Sincerament, em va semblar excessiu, en el discurs de Lluís Llach, vincular aquell viatge institucional dels dos Consellers d’Esquerra amb un hipotètic suport a la política agressiva d’Israel. Però no deixa de ser cert que des d’ERC no s’ha fet tot el que caldria perquè la Generalitat tingués una posició clara sobre el tema; i de fet, hem sentit paraules de condemna més dures de la boca de Zapatero que de Montilla.
Repeteixo que em van semblar excessives les paraules de Lluís Llach, que no sé si llegia un text propi o de les entitats organitzadores. Però no deixa de ser certa aquesta contradicció permanent que vivim a ERC. Com a Govern, i més essent socis minoritaris, ens veiem obligats a ser molt pragmàtics, massa, a ser moderats en excés i, en definitiva, a caure en les mateixes servituds que la resta de partits de govern. Però com a Partit continuem fent les proclames enceses i radicals que es contradiuen amb el que fem des de les institucions. I no em queixaria tant d’aquestes contradiccions com que després pretenguem presentar-nos com un partit diferent i carreguem contra altres forces polítiques que, al capdavall, fan el mateix que fem nosaltres. Almenys, quan ens trobem amb la responsabilitat de governar.
