Tal com s’havia previst, el PP i el PSOE han tornat a decidir que l’esquerra abertzale no sigui present a les properes eleccions municipals. Saben perfectament que, amb la seva participació, perdrien una part important d’alcaldies que retornarien a partits bascos, i sobretot saben que la seva derrota posaria al descobert la il·legitimitat de l’actual Govern de Patxi López, que només va ser possible amb la tupinada electoral de privar la participació electoral de l’esquerra abertzale.
En qualsevol país democràtic, la Justícia necessita proves fefaents per a condemnar algú. La farsa corrupta de la Justícia espanyola, no. S’han passat anys repetint la idea que si no es condemnava la violència (s’entén una determinada violència, perquè la Justícia no aplica el mateix criteri quan es tracta de condemnar la violència feixista), no podrien participar en els processos electorals: “sense condemna de la violència, res”, deien. Però mentien, com han fet sempre, perquè ells són els primers interessats que es mantingui la violència; per això han utilitzat els seus agents infiltrats en l’organització etarra per a forçar-hi posicions radicals que entorpeixin qualsevol procés de pau, i han extremat les accions policials amb la intenció d’exaltar els ànims i donar la raó als qui no creuen possible una sortida dialogada del conflicte. De la mateixa manera que els dirigents espanyols van celebrar amb cava la fi de la treva, arran de l’atemptat de Barajas, ho tornarien a fer ara si es produís un altre atemptat. Malgrat tots els esforços de les institucions espanyoles, però, hi ha una voluntat majoritària de l’esquerra abertzale d’emprendre el camí de la lluita democràtica, condemnant explícitament la violència. I això és el que els aterroritza, que s’acabi ETA i que democràticament els ciutadans bascos puguin escollir els seus representants, i per tant el seu destí com a país. Tant li fa que SORTU compleixi escrupolosament el que diu la llei; la llei no va ser feta per a lluitar contra la violència, sinó expressament per a impedir que una determinada ideologia política pogués participar en les institucions basques. L’organització SORTU, per tant, continua entrant en els paràmetres del pensament dels qui van aprovar la llei, el text de la qual, com a excusa, havien previst que seria suficient per a impedir-los la legalització.
Quantes vegades aquesta mateixa Justícia ha deixat en llibertat traficant de droga i polítics corruptes, sabent de la seva culpabilitat, però amb l’excusa que les proves no eren prou concluents o que havien estat obtingudes de forma irregular. Per a decidir sobre la legalització de SORTU no calen proves ni arguments jurídics de cap mena; és una decisió política que necessita arguments polítics, o pitjor encara simples especulacions i opinions de partit. Se’ls il·legalitza no perquè no compleixin la llei sinó perquè, diuen, només la compleixen per a obtenir la legalització i poder concórrer a les eleccions. Com si aquesta no fos la raó fonamental per la qual la majoria de la gent compleix les lleis! Algú s’imagina que es multés un conductor anant a 100km/h per l’autopista amb l’argument que només anava a aquesta velocitat per a no ser multat, però que en realitat ell volia córrer més? Qualsevol jurista honest sentiria vergonya d’aquesta farsa de Justícia que impera a l’Estat espanyol.
En qualsevol país democràtic, la Justícia necessita proves fefaents per a condemnar algú. La farsa corrupta de la Justícia espanyola, no. S’han passat anys repetint la idea que si no es condemnava la violència (s’entén una determinada violència, perquè la Justícia no aplica el mateix criteri quan es tracta de condemnar la violència feixista), no podrien participar en els processos electorals: “sense condemna de la violència, res”, deien. Però mentien, com han fet sempre, perquè ells són els primers interessats que es mantingui la violència; per això han utilitzat els seus agents infiltrats en l’organització etarra per a forçar-hi posicions radicals que entorpeixin qualsevol procés de pau, i han extremat les accions policials amb la intenció d’exaltar els ànims i donar la raó als qui no creuen possible una sortida dialogada del conflicte. De la mateixa manera que els dirigents espanyols van celebrar amb cava la fi de la treva, arran de l’atemptat de Barajas, ho tornarien a fer ara si es produís un altre atemptat. Malgrat tots els esforços de les institucions espanyoles, però, hi ha una voluntat majoritària de l’esquerra abertzale d’emprendre el camí de la lluita democràtica, condemnant explícitament la violència. I això és el que els aterroritza, que s’acabi ETA i que democràticament els ciutadans bascos puguin escollir els seus representants, i per tant el seu destí com a país. Tant li fa que SORTU compleixi escrupolosament el que diu la llei; la llei no va ser feta per a lluitar contra la violència, sinó expressament per a impedir que una determinada ideologia política pogués participar en les institucions basques. L’organització SORTU, per tant, continua entrant en els paràmetres del pensament dels qui van aprovar la llei, el text de la qual, com a excusa, havien previst que seria suficient per a impedir-los la legalització.
Quantes vegades aquesta mateixa Justícia ha deixat en llibertat traficant de droga i polítics corruptes, sabent de la seva culpabilitat, però amb l’excusa que les proves no eren prou concluents o que havien estat obtingudes de forma irregular. Per a decidir sobre la legalització de SORTU no calen proves ni arguments jurídics de cap mena; és una decisió política que necessita arguments polítics, o pitjor encara simples especulacions i opinions de partit. Se’ls il·legalitza no perquè no compleixin la llei sinó perquè, diuen, només la compleixen per a obtenir la legalització i poder concórrer a les eleccions. Com si aquesta no fos la raó fonamental per la qual la majoria de la gent compleix les lleis! Algú s’imagina que es multés un conductor anant a 100km/h per l’autopista amb l’argument que només anava a aquesta velocitat per a no ser multat, però que en realitat ell volia córrer més? Qualsevol jurista honest sentiria vergonya d’aquesta farsa de Justícia que impera a l’Estat espanyol.
