No és pas rar el cas d’un espanyol que menysprea, en un to racista repugnant, els qui no són com ell i, pitjor encara, els qui considera inferiors perquè tenen com a pròpia una llengua i una cultura que no compta ni amb tants milions de parlants ni amb un exèrcit per a defensar-la i imposar-la quan calgui. I un dels tics més significatius d’aquesta mena de racistes és el de començar dient que ells no en són pas de racistes, perquè “fins i tot una vegada...”; i aleshores expliquen una anècdota que, a part de ser simplement això, una anècdota, sovint encara ho acaba d’espatllar.
És el que li va passar al President del Consell General del Poder Judicial, un tal Carlos Dívar (el qualificatiu de “senyor” no li escau). Per a justificar que ell no té res en contra de la llengua catalana, per més que es negui a acceptar-la com una llengua més de l’administració de la Justícia espanyola, va referir-se a l’anècdota que ell una vegada fins i tot havia sol•licitat un traductor de mandinga. Podia haver-ho comparat amb el francès, amb el portuguès o amb el danès; però, no. L’associació d’idees entre “català” i “mandinga” és la que va trobar més adequada, seguint el tòpic més tronat del racista envers els “negres”. Però, bé; de racistes repugnants ja sabem que n’hi ha a tot arreu, a Espanya i a Catalunya com a qualsevol altre país europeu. El problema és que l’individu en qüestió ho deia en qualitat de President del Consell General del Poder Judicial. I la comparació resulta especialment ofensiva perquè representa un menysteniment absolut de la legalitat vigent. El President del Consell General del Poder Judicial fa aquesta comparació obviant que la Constitució estableix el rang de cooficialitat del català i del castellà, i que considera totes les llengües de l’Estat com un patrimoni a protegir, i obvia que l’Estatut d’autonomia, una llei orgànica de l’Estat, a més de reconèixer-ne la cooficialitat la considera la llengua pròpia de Catalunya.
I si aquesta és la seva visió i la seva posició, ja entenem que després recolzi sentències sabent que són totalment injustes i contràries al dret i a la legislació vigent, com les que ataquen la llengua catalana. Sentències fetes prevaricadorament amb aquest mateix esperit, en contra dels textos constitucionals i estatutaris, per tal d’afavorir la ideologia política dels racistes que neguen els mateixos drets als ciutadans que no tenen el castellà com a llengua pròpia. Després ens demanaran que respectem les decisions dels tribunals (dels seus tribunals)...! Ens repugnen tant com aquesta mena d’inidividus que tenen el desvergonyiment de continuar exercint per a vergonya de la institució el càrrec de President del Consell General del Poder Judicial.
