Res de nou: el Tribunal europeu d’Estrasburg ha condemnat una vegada més Espanya, aquesta vegada per no haver investigat les tortures que es van infringir a Marcelo Otamendi, ex director del diari Egunkaria. Segons aquesta sentència l’Estat haurà d’indemnitzar Otamendi amb 24.000 euros. Una menudalla per a un Govern avesat a invertir el que faci falta per resoldre per la força el que no pot guanyar per la via democràtica.
L’Estat espanyol ostenta el rècord absolut de sentències condemnatòries per part d’aquest Tribunal europeu. Justament, una de les anteriors sentències condemnatòries era pel cas del diari Egunkaria, tancat irregularment pel Govern espanyol a través de la seva Justícia corrupta. A consciència, van tancar il·legalment el diari, perquè estava escrit en basc i perquè no els agradava la seva línia editorial i van torturar el seu director. Però a ells els és igual que al final del procés rebin una condemna d’Europa: l’objectiu polític de tancar el diari i de castigar-ne els seus màxims responsables ja estava complert. Es refien de la lentitud d’aquest Tribunal d’Estrasburg, que quan emet les seves sentències el mal produït ja és irreparable. Ells sempre han entès la justícia com un instrument per a portar a terme els seus objectius polítics: les lleis se salten quan convé, o quan els interessa consideren que és un crim infringir-les.
I és amb aquesta experiència que caldrà anar en compte a l’hora d’emprendre determinades accions en el procés de secessió de Catalunya. Pensar que, en un moment de conflicte, es podria portar el cas als tribunals europeus seria una temeritat. No pas perquè no ens acabessin donant la raó, sinó perquè amb el temps que tardaria en resoldre’s ja podria estar tot dat i beneït. Els polítics i els magistrats saben que la justícia s’imparteix en el moment d’emetre la sentència, però també, i en alguns casos principalment, a base de demorar aquesta sentència per tal de facilitar la política de fets consumats. Els espanyols en són uns experts en això.
