El que no podrà dir ningú és que se sent enganyat pel Govern del PP, ni que aquest Govern espanyol menteixi. Una mentida o un engany implica sempre un abús de la bona fe de la persona que és burlada malèvolament per algú que, intencionadament, ha falsejat la realitat o ha incomplert el que havia dit. I aquest no és el cas que ens ocupa ni en el tema de les pensions ni en el tema dels pressupostos del 2013.
No crec que hi pugui haver ningú, a hores d’ara, que pugui al·legar sentir-se enganyat perquè creia que eren certes les paraules i les promeses del Govern de Mariano Rajoy. És cert que fins al darrer moment, fins no fa gaire setmanes, tant ell com els seus ministres havien jurat i perjurat que el tema de les pensions era una d’aquelles línies vermelles que ells mai passarien: “Si hi ha una cosa que no tocaré, són les pensions” afirmava fa poc don Mariano . Però no és menys cert que ningú pot al·legar ignorància i dir que no sap que hi ha gent que menteix compulsivament, que aquest Govern espanyol no compleix cap de les seves promeses ni compromisos. Quina raó hi havia d’haver perquè aquesta vegada fes una excepció? Ho ha fet amb tots i cadascun dels punts del seu programa electoral: ells afirmen una cosa i després diuen que, com que hi ha una realitat diferent de la que es pensaven, n’han de fer una altra.
I després parlen de credibilitat i de confiança en els mercats. En l’única cosa que poden confiar els mercats és en què, digui el que digui ell, al capdavall el faran agenollar als seus interessos. A Europa s’haurien pogut posar a riure quan van veure la previsió que feia el Govern espanyol per a elaborar els pressupostos del 2013. S’han limitat a dir que ja saben que la desviació no serà menor, sinó que triplicarà la caiguda del PIB prevista, que és una manera de dir-li que ja li accepten que es faci trampes al solitari, per dissimular els inevitables incompliments. Falsejant ara els pressupostos té uns mesos de coll per anar prenent després mesures correctores, una darrera l’altra, sense haver de presentar-les totes de cop en un sol paquet, que quedaria molt lleig i es notaria excessivament el seu fracàs.
