Pàgines

dilluns, 22 de juliol de 2013

Una Justícia que no ens la mereixem

Tenim una administració de Justícia que no ens la mereixem. I en aquesta ocasió, aquest “que no ens mereixem” no és un compliment, per suposat. No es tracta només que la Justícia sigui lenta, sinó que sembla estúpida. No cal ser gaire espavilat per entendre que en una investigació la celeritat és fonamental, sobretot quan els possibles sospitosos saben que estan en el punt de mira. És difícil de creure, doncs, que la reincidència en la dilació dels processos judicials, especialment en la fase de recerca de proves inculpatòries, sigui purament fortuïta o per una ineficiència generalitzada.

Ja va passar amb el cas Millet en què el jutge va tardar temps, mesos, abans de fer l’escorcoll del domicili del President de la Fundació del Palau. I ara ha tornat a passar amb el cas de l’espionatge relacionat amb l’empresa Método 3. Tot i que, interessadament, alguns mitjans van voler apuntar cap a CiU, de seguida es va veure que probablement l’operació d’enregistrar la conversa privada de La Camarga es va fer amb la connivència de la mateixa Camacho però amb la participació d’elements de l’aparell del PSC. I el nom de José Zaragoza va aparèixer aviat. Se suposa que cap empresa privada emprendria una investigació sense tenir clar qui li havia encarregat la feina; de manera que la citació dels responsables de Método 3 per saber d’on havia sortit l’encàrrec era primordial i molt fàcil de fer, en poques hores. Amb tot, imagino que amb poques hores de temps, els qui sabien que s’anava darrera la seva pista ja devien córrer a destruir qualsevol mena de prova que els pogués inculpar, i a no deixar cap rastre. Per això sorprèn que sigui ara, tants mesos després, que la jutge que porta el cas hagi inculpat la gerent del PSC i n’hagi requisat el seu ordinador, i només el seu, a la recerca de proves. Se suposa que ni la jutge ni ningú es deu pensar que la gerent hauria actuat en un tema com aquest sense el consentiment, o millor dit l’encàrrec, de la direcció del partit.


Jo diria que si ara la jutge descobreix en els arxius de l’ordinador requisat, de la gerent del PSC, proves que la incriminen en l’acció delictiva d’encarregar un espionatge il·legal, la troballa serviria com a coartada per a la defensa de la imputada. Tot el que es pugui descobrir ara, després d’haver tingut tant de temps per a deixar net el seu ordinador i per a fabricar-se totes les coartades imaginables, no demostraria res més que la niciesa i l’estultícia de l’encausada, que ben bé podria emprar-se com un atenuant a l’hora de valorar el delicte comès.