Pàgines

dissabte, 10 d’agost de 2013

En el joc i en la dissort sempre guanya el mateix

La Generalitat anuncia que per Cap d’Any hi haurà una nova loteria a Catalunya, La Grossa. Es tractaria de fer un sorteig a l’estil del que fa l’Estat per Nadal; tot i que segurament els números de la sort no els cantaran ni els nens del Caputxins de Sarrià ni els de l’Escola Thau. I si l’experiència va bé, aquesta mena de sorteig extraordinari es podria repetir en altres ocasions assenyalades com Sant Jordi o l’11 de setembre. La intenció, segons Jordi Turull és que “La Loteria Catalana sigui un plus econòmic que fins ara es queda a Madrid”.

Es pot ser més o menys escèptic davant d’aquest tipus d’iniciatives per a captar recursos per a les arques públiques. Tot i que a l’inici els diferents sortejos organitzats per la Generalitat van tenir molt bona acollida, després s’han mantingut amb uns resultats discrets, però tampoc per a menystenir. Evidentment, els qui fan de la política l’art de l’engany i la mentida permanent ja han posat el crit al cel dient que aquesta no és la manera de resoldre el problema del finançament de Catalunya, cosa que no ha dit ningú; és evident que en el millor dels casos pot ser una petita font més d’ingressos, i prou. Però això no vol dir que no valgui la pena de provar-ho. Ja se sap que els qui aposten pel joc ho fan no pas atrets pel destí que dóna l’Administració als beneficis obtinguts, sinó per l’esperança, per llunyana que sigui, de treure’n ells un bon pessic. I caldrà veure com es publicita aquesta Grossa catalana perquè es faci atractiva; probablement, caldrà intentar atraure els jugadors habituals perquè en lloc de jugar amb les Loteries de l’Estat ho facin amb les de casa, o potser també donar-li un cert aire de bons patriòtics per a contribuir a les malmeses arques de la Generalitat.

En qualsevol cas, com sempre, aquí ja hi ha un guanyador d’entrada: l’Estat espanyol. Sense necessitat de fer res, només amb el cobrament dels impostos que generarà aquesta loteria, l’Estat ja pot recaptar gairebé la meitat del que pugui recaptar la Generalitat. És l’avantatge de tenir el poder, de tenir la mamella i de tenir la clau. De qualsevol activitat que es faci, fins i tot d’aquelles que aparentment podrien representar-li una competència, l’Estat en treu rendiment, perquè disposa del dogal per estrènyer quan li convé. Va ser el cas dels aigüats de la Vall d’Aran, que les obres de reparació urgent que hi va haver de fer la Generalitat li va suposar per a l’Estat un benefici d’uns 900 mil euros en forma de recaptació de l’IVA corresponent.