Pàgines

dimecres, 14 d’agost de 2013

La Camacho té les seves raons

La Camacho té raó quan afirma que no assistirà als actes oficials de l’11 de setembre per considerar que són uns actes amb una marcada tendència política. Tots els actes de caràcter cívic i polític tenen inevitablement un tendendiositat política, amb la qual es pot estar més o menys d’acord. I si la senyora Camacho, en representació del PP, considera que aquests actes institucionals organitzats per la Generalitat o pel Parlament van en contra dels seus ideals polítics és lògic que vulgui desmarcar-se’n i que anunciï que no hi assistirà. Tots faríem el mateix.

Una altra cosa és fins on arriba aquesta tendenciositat política, i què és el que impedeix a la senyora Camacho sentir-se mínimament representat i identificat en un acte com aquest. Ella ja sap que en els actes oficials d’aquest any, com en cap altre dels anteriors, no s’hissarà l’estelada, no sonarà cap altre himne que el dels Segadors, i el President no farà cap proclama independentista. Probablement, però, ella no podria suportar veure hissar la bandera catalana, ni sentir l’himne nacional de Catalunya, ni escoltar parlaments en català en què es faci apologia de la llibertat, dels drets democràtics més elementals, o que s’apel·li a fer un darrer esforç per a sortir de la crisi. La radicalitat anticatalana i antidemocràtica en què s’ha situat el Partit Popular el posciona també, lògicament, al marge dels objectius i dels debats al si de les nostres institucions, on totes les formulacions hi haurien de tenir cabuda, menys la dels qui volen aniquilar-nos. La tendenciositat política dels actes oficials de l’11 de setembre consisteix fonamentalment en què representen una afirmació de catalanitat, en la qual hi caben des dels qui creuen sincerament en un marc espanyol respectuós amb la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat fins als independentistes, passant lògicament pels federalistes.


Però, està clar, no és el cas del PP de la senyora Camacho, ni el d’altres grups radicals que tenen com a objectiu destruir-nos com a país. En els actes institucionals de l’11 de setembre s’hi han de poder sentir identificats tots aquells que, des de la posició que sigui, tenen la voluntat de treballar a favor del país; encara que la manera de fer-ho d’alguns pugui semblar a uns altres ben contrària als interessos de Catalunya. Jo crec que la renúncia de la Camacho a assistir als actes de la Diada Nacional, pot ser positivament il·lustratiu del tall que divideix el conjunt de forces molt diverses que treballen per Catalunya, cadascuna des de la seva perspectiva, d’aquelles que obertament hi treballen en contra.