Pàgines

divendres, 23 d’agost de 2013

El cinisme del maltractador

A les acaballes del franquisme, un diputat a les Corts espanyoles, quan a Catalunya ja era en marxa la recuperació cultural, devia voler fer una gracieta i va deixar anar que no entenia com era que els catalans menystinguéssim tant la nostra llengua i la nostra cultura, i no tinguéssim Verdaguer en el lloc que es mereixia. Qui sap si esquivant les pròpies lleis del franquisme, l’home devia haver descobert el poeta de Folgueroles i va trobar insòlit que no se li tingués la consideració que li corresponia com a escriptor. Era com el Colom que descobria un nou món, que era prou vell i conegut pels seus pobladors.

És difícil de creure que l’estultícia, la ignorància i l’estupidesa del diputat espanyol fos tan gran com per no saber que era precisament per les lleis que aprovava i sostenia la dictadura de la quall ell n’era un pervers representant, les que impedien que Verdaguer, i en general la literatura catalana,  no fos present a les escoles i a la vida cultural del país com hauria estat lògic en un país civilitzat. Més que creure doncs en la seva imbecil·litat que li impediria tenir un raonament digne d’aquest nom, m’inclino a pensar que era un acte de cinisme majúscul. La dictadura no solament perseguia i maltractava la nostra llengua i la nostra cultura, sinó que feia mofa de les seves víctimes, és a dir el poble de Catalunya. Era un cinisme semblant al del Pinochet que deia que la culpa de la repressió era dels xilens, “perquè protestaven”. I quelcom de semblant està fent ara la Comunitat de Madrid, farolejant de les inversions i de les empreses que d’arreu de l’Estat van a raure a la capital espanyola. I, lògicament, al Conseller d’Economia i Hisenda de la Comunitat madrilenya li interessa remarcar especialment el que ha guanyat a costa de Catalunya, que en tot cas seria molt similar al que hauria guanyat a costa de les altres autonomies.


A part que, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, les dades que dóna la Comunitat de Madrid no siguin certes, no deixa de ser d’un cinisme desmesurat que des de Madrid facin bandera de l’espoli que aconsegueixen amb unes polítiques que els afavoreixen, sempre, descaradament. Les dades que presenten un dèficit fiscal també per a la Comunitat de Madrid són fictícies, perquè no hi comptabilitzen les inversions fetes a la capital espanyola per raó de la seva capitalitat, i que evidentment els beneficien bàsicament a ells. Les inversions que a Catalunya no compleixen ni amb els mínims exigits per llei, a l’hora de la veritat s’executen en uns percentatges molt petits, mentre que a Madrid s’executen en més del 100%. És el cinisme del maltractador que es riu de les nafres de la seva víctima.