Pàgines

dijous, 29 d’agost de 2013

La CUP no vol un Estat català?

Catalunya segueix el seu procés, malgrat les atzagaiades del Govern espanyol, els dubtes d’alguns i la histèria d’uns altres. Segueix un procés serè d’acord amb el pacte de Govern entre CiU i ERC, i amb els acords parlamentaris de les diferents forces sobiranistes. L’estratègia del PP, lluny de cercar alguna mena d’acostament que desactivés la mobilització de la societat catalana, ha optat per radicalitzar la seva postura en contra de Catalunya potser amb la idea de provocar una acceleració descontrolada del procés, que és el que el podria fer fracassar. És bo, doncs, que la societat civil mantingui la pressió sobre la política institucional, que recordi constantment que la Declaració Unilateral de la Independència és sempre un recurs a tenir en compte, i que empenyi perquè el procés no tingui dilacions ni marxa enrere.

Ens cal arribar al moment just i amb el màxim de suports polítics i socials possibles. Però per aconseguir-ho ens caldrà vèncer moltes reticències, desfer dubtes dels indecisos i aclarir els equívocs que interessadament alguns provoquen; sense perdre de vista que també poden perjudicar el procés determinades actituds maximalistes, o d’aquells que amb la suposada bona intenció d’argumentar la necessitat d’assolir un Estat propi comencen a adjectivar-lo. És evident que els qui som d’esquerres, volem un Estat català independent que sigui capaç de fer polítiques d’esquerres, que pugui fer front a la crisi no pas des de la perspectiva dels grans interessos econòmics com s’està fent fins ara, que sigui respectuós amb el medi ambient, que vetlli per la igualtat de drets i d’oportunitats per a tots els ciutadans; com és evident que volem un Estat català lliure de corrupció. Ara bé, sovint apareixen veus pretesament sobiranistes que, probablement per a desmarcar-se de CiU, capgiren l’argument i afirmen que NO volen un Estat per a continuar fent polítiques de dretes, al servei dels interessos privats de sempre, i si no som capaços d’acabar d’una vegada per totes amb la xacra de la corrupció.


Deia dies enrere el diputat de la CUP David Fernàndez: "Si el nou estat ha de ser un 'land' de la Merkel, no el volem"  Suposo que ni ell mateix no es creu aquesta frase, o que per gota que hi pensés la formularia d’una altra manera. Una cosa és dir que volem un Estat que no sigui ni un land de la Merkel, ni una sucursal de la Caixa, que no sigui dominat per la corrupció, etc, etc. i l’altra és posar la partícula negativa al davant i dir que “no volem un Estat si no compleix unes determinades condicions”, com si la permanència dins d’Espanya no ens representés ser un sub-land de la Merkel, una sucursal o estar sotmesos als designis del Banc de Santander i de les grans empreses espanyoles, i en definitiva un Estat dominat i presidit per la corrupció.