Pàgines

dimarts, 3 de setembre de 2013

Un Navarro a l’estil Camacho

Pere Navarro no és que ens sorprengui amb les seves bajanades, ja que quan obre la boca ja podem tenir per segur que alguna o altra en caurà; ens sorprèn per l’originalitat de les bajanades. Hi ha el dubte, això sí, de saber si és que li surten de dins espontàniament, perquè l’home no dóna més de sí, o si ho fa a consciència com una forma de tenir un cert protagonisme mediàtic. Sigui com sigui el dirigent socialista es supera a sí mateix a cada nova atzagaiada, la darrera de les quals la que demanava que l’ANC es fes càrrec de les despeses d’ordre que ocasionés l’organització de la Via Catalana, al més pur estil Camacho.

Algú em deia que trobava excessiu parlar de l’existència d’un complot del sector més espanyolista del PSC per tal de liquidar el partit i donar tots els arguments per a implantar definitivament el PSOE a Catalunya, sense tenir un PSC fort com a competència. Si Navarro no segueix una estratègia d’aquest tipus, forçosament la deuen seguir els seus assessors i el seu entorn. Perquè pot arribar a ser versemblant creure en la niciesa d’algú que va arribar al poder no pas per mèrits propis sinó com un darrer recurs per a frenar el sector més catalanista, i que aquesta niciesa fos aprofitada per aquest entorn amb l’objectiu d’empantanegar el partit fins a convertir-lo en la riota més absoluta; però ja costaria més de creure que tanta estupidesa fos compartida per tothom, excepte pels qui, amb un mínim de seny i sentit del ridícul, se’n van sentint exclosos.


La proposta de Pere Navarro ve a significar que qualsevol grup que organitzés una mobilització ciutadana, sigui per protestar contra les retallades, per denunciar els casos de violència de gènere, per rebutjar els increments desmesurats de les taxes universitàries o per defensar l’escola pública, hagués de fer front a les despeses originades pel desplegament de seguretat que lògicament ha de fer l’administració en aquests casos. O és que ha arribat a l’extrem d’imitar el cinisme del PP i de C’s que l’únic que persegueixen és evitar que Catalunya pugui expressar-se lliurement, i esdevenir un país lliure i pròsper.