Pàgines

dimarts, 1 d’octubre de 2013

Qui sembra vents recull tempestats

El Govern grec, probablement inspirat i guiat per la troika comunitària ha reaccionat tard i malament a les accions violentes dels grups feixistes. Les imatges que hem pogut veure en els darrers temps eren perfectament clares i il·lustratives de la situació. El grup polític Alba Daurada actuava no només amb total impunitat sinó amb la complicitat expressa de la policia i, per tant, del Govern conservador de Samaras. El Govern grec rebia moltes indicacions i instruccions de la Unió europea que havia de seguir escrupolosament com a condició per a tenir accés als diners del rescat, però mai ningú li havia posat com a condició que posés fi a la violència. 

I és que aquesta extrema dreta, ben treballada i controlada pel poder, pot esdevenir una eina molt eficaç per a crear un clima de por i d’inseguretat entre la ciutadania, per a fomentar la xenofòbia com a eina ideal per a desviar l’atenció dels problemes socials i de les agressives polítiques de la dreta, i en definitiva, per a contrarestar els valors i les alternatives de l’esquerra. Des del poder ja els va bé que hi sigui, sempre que es tracti d’una violència controlada; i només reaccionen quan la mateixa fera que ells han creat els pot acabar essent perjudicial per als seus interessos. No és que al Govern de Samaras l’importi ni poc ni molt la mort de l’activista d’esquerres en mans d’aquests grups, sinó que el ressò mediàtic que ha tingut el pugui acabar perjudicant a ell. Aquesta no ha estat la primera víctima dels grups feixistes grecs; com a mínim dos immigrants havien estat abatuts impunement aquest any pels mateixos, sense que el Govern aixequés ni un dit. Ara, el ressò mediàtic l’ha obligat a reaccionar i ha hagut de procedir a algunes detencions dels dirigents del partit neonazi.

A Grècia, com a Espanya, la violència d’aquests grups és perfectament tolerada pels poders públics, inclosa una administració de la Justícia que és capaç de minimitzar-ne les seves accions o d’equiparar-les als petits excessos que sempre es poden produir en tota mobilització reivindicativa. Prevaricadorament són capaços de fer lleis adreçades exclusivament a limitar l’acció de grups d’esquerres, o abertzales en el cas espanyol, i compten a més que la Justícia també en farà interpretacions netament partidistes. Com diu la dita: Qui sembra vents, recull tempestats, o bé cria corbs i et trauran els ulls.