Pàgines

dijous, 3 d’octubre de 2013

De què creu que viu la gent, senyor Duran?

Avui no parlaré de política sinó de dignitat i de decència, o millor dit, d’indignitat i d’indecència; avui parlaré del Duran. Quan vaig sentir el que deia en l’entrevista a Catalunya Ràdio no m’ho acabava de creure, i vaig agrair poder-ho sentir repetidament per descartar la possibilitat d’haver-ho entès malament. Quan la periodista li pregunta si en deixar la política es podria dedicar a la docència, el Duran, molt convençut de si mateix, li torna la pregunta: i de què viuria?

Ja sé que no és pas el primer polític amb una actitud de menyspreu envers la immensa majoria dels mortals que tenen una vida diguem que normal, però que a ells els sona insignificant, que no fa per a ells. Amb el que cobren els professors, i en el seu cas estaríem parlant de professors universitaris, ell no en tindria prou per a viure! I ho deia amb aquell posat de voler recriminar l’entrevistadora que li fes afirmar el que per ell era una evidència: qui podria viure amb dos mil o tres mil euros al mes? Un insult indecent no només als docents, siguin universitaris o d’altres nivells educatius, sinó sobretot al conjunt de la població. Ja és d’una immoralitat impresentable que, en uns moments de crisi en què tantes i tantes famílies s’ho estan passant molt malament, ens refreguin a la cara que hi ha esportistes que cobren milionades, que directius de la banca i de grans empreses es posin sous astronòmics, que hi hagi polítics que cobren de molts llocs diferents, alguns amb sobres de sota mà, però és que aquesta insolència fatxenda del Duran va més enllà perquè denota un menyspreu intolerable envers la immensa majoria de la població, i una insensibilitat que el fa indigne.


Només des d’aquesta perversitat personal s’entén que gentussa com el Duran pugui aprovar lleis laborals i de tot tipus que condemnen la població a viure sota mínims, quan ell no sabria viure amb un sou que molts envejarien de dos o tres mil euros. Potser ara alguns entendran per què el Duran està disposat a boicotejar el procés sobiranista i a carregar-se si cal UDC, la principal perjudicada en cas de ruptura de la coalició de Govern, perquè espera que algú el recompensi i no es vegi obligat a “malviure” amb un sou de docent. Indigne i indecent. I els del seu entorn no tenen una mica més de dignitat i de decència com per no permetre que individus així continuïn en la política?